Lucia Berlin en cinc paraules

La solitud és un concepte anglosaxó.
— Lucia Berlin al relat ‘Estúpida perquè plorava’ (Manual per a dones de fer feines, L’altra Editorial. 2019. Pàgina 272)

Lucia Berlin va nàixer el 1936 i morí en 2004, tanmateix no ha sigut fins anys després que la seua obra ha assolit l’èxit mundial. Ens hem estat perdent una veu literària fantàstica que ara podem gaudir gràcies a la reedició de la seua obra. Ella escrivia relats i el que s’ha destacat és l’estil amb què armava cada escrit.

Quan a l’institut havíem d’estudiar la figura d’un autor important, sempre s’explicava com a «vida i obra de…». Per tal de memoritzar cada autor, jo esquematitzava tot en blocs, d’aquella manera havia de recordar únicament unes quantes paraules. Un mètode, per cert, que empra Sembra Llibres en les seues biografies. A Lucia Berlin, segurament no se la memoritzarà a les escoles, però vos propose descobrir la seua figura a través de cinc paraules.

(1) Família

Lucia Berlin (pronunciat “Lus-si-a”) naix en Alaska el novembre de 1936, filla de Ted i Mary Brown. Son pare era enginyer de mineria i sa mare ama de casa. La família es completà el 1941, amb el naixement de la menuda Molly.

(2) Casa

A causa del treball de Ted Brown, la família canviava sovint de casa. La infantesa de Lucia fou a diverses cases entre Alaska, Idaho, Kentucky i Montana. Amb la Segona Guerra Mundial, Ted es mobilitzà al front i Lucia, sa mare i Molly marxaren a Texas per viure amb la seua família. No fou una època fàcil ni per a sa mare ni per a Berlin. Tanmateix, en acabar la guerra, Ted degué ser recompensat en el seu àmbit laboral, ja que la família es mudà a Santiago de Xile, on Lucia passà la seua adolescència.

La vida de Lucia Berlin continuà errant d’un lloc a altre durant la seua adultesa. Tant fou així que el sentiment de pertinença a un lloc i el significat de la paraula “casa” són molt peculiars en la visió de Berlin. El fil conductor i estructural de la seua autobiografia és precisament cada lloc on va viure. Aquest document, publicat recentment per L’Altra Editorial al volum Benvinguda a casa, va acompanyat de fotografies i d’una selecció de cartes referides a familiars i amics. Malauradament per als fans de l’escriptora, l’autobiografia es trunca sense final, ja que era un text en què treballava quan va morir per culpa d’un càncer en 2004.

(3) Parelles

Un altre fil conductor que es percep a l’autobiografia són les diferents etapes que va tindre segons les parelles. Des del primer amor, un mexicà que conegué a la universitat, Lou Suárez, fins a l’últim marit, Buddy Berlin (d’on se li queda el cognom). Després que els pares se n’assabentaren que la seua filla havia estat tenint “relacions sexuals amb un mexicà al terrat” de la facultat, la tragueren de la Universitat de Nou Mèxic i pensaren a enviar-la a Europa. Però Lucia es casà amb un escultor, Paul Suttman, pare dels dos primers fills de Lucia: Mark i Jeff. Suttman monopolitzava la relació decidint des dels mobles de la casa fins al maquillatge de Lucia. Amb ella encara embarassada de Jeff, Paul se n’anà de casa.

Un dia abans de donar a llum a Jeff, conegué un músic de jazz, Race Newton, qui l’acompanyà el dia del part i amb qui va viure en diversos indrets. Ambdós treballaven de valent per sobreviure però alguna cosa no marxava. Buddy Berlin, un amic en comú de la parella, tenia una forta connexió amb l’escriptora. Així narra el moment en què decideix anar-se’n amb Buddy i deixar a Race:

jo era a fora, enmig del fred, cosa que vaig dir en veu alta, i em reia de mi mateixa quan en Buddy va trucar a la porta. Portava una ampolla de conyac i quatre bitllets per anar a Acapulco.
Pàgina 61. Benvinguda a casa, 2019.

Amb ell viatjà a Mèxic, on va quedar enamorada d’Oaxaca. Juntament Mark i Jeff, tingueren dos fills més: David i Daniel. Tanmateix, la relació tenia clarobscurs. Buddy era drogoaddicte i Lucia narra les èpoques de recaiguda com autèntics inferns.

L’evolució i les reflexions de Lucia Berlin en torn l’amor i les relacions és un aspecte que em va captivar de la seua vida. Berlin fou una dona autònoma que, tot i ser mare molt prompte, va viure les relacions amb els homes que estimava de manera lliure i compromesa.

(4) Ocupacions

Tot i que no se’n parla tant a l’autobiografia, Berlin no va deixar els seus estudis. Va estudiar, va tindre cura dels seus fills i va treballar de diverses ocupacions per tal d’eixir endavant amb parella o sense. Allò també li va reportar un gran nombre de material per als seus escrits. Infermera d’urgències, administrativa de planta, telefonista, dona de fer feines, professora…

(5) Relats

Lucia Berlin escrivia relats. En total va escriure 76 relats en la seua vida i la primera vegada que li publicaren un tenia 24 anys. Dels seus escrits es desprén la visió del món que tenia. Era molt observadora i parlava amb acidesa però també amb normalitat de la violència, el sexe, l’alcoholisme (que va patir en primera persona) o la pobresa que va experimentar al llarg de la seua vida.

Incorporava vivències pròpies als seus relats. És interessant llegir sobre la seua vida i endinsar-te en els relats per veure com hi traslladava aquestes vivències. Significa això que Berlin feia autoficció? A un vídeo, Irene Rodrigo, divulgadora literària, explica l’ambigüitat del concepte d’autoficció (tan de moda últimament). Berlin, però, no es limitava a contar les seues experiències, sinó que assolí la creació d’un món literari propi a través d’un joc d’espills impressionant. Llegint Manual per a dones de fer feines vaig observar com repetia personatges d’un relat a altre (amb la seua conseqüent evolució), escenes, llocs… Personalment em va oferir una perspectiva sobre l’escriptura de relats que mai abans m’havia plantejat.

Per llegir-la ara, hi ha el que jo anomene “saga de Lucia Berlin”, que són tres volums que va començar fent l’editor estatunidenc Stephen Emerson i que s’han anat traduïnt a diversos idiomes. En català publica L’Altra Editorial i consta dels següents títols.