de Marta
El passat 25 de novembre vaig tindre l'oportunitat d'entrevistar a Mai Meneses (segurament la coneixereu com Nena Daconte) amb motiu del festival Salitre. No coneixia aquest festival però el recomane moltíssim. Ajunta música i lletres, organitzant trobades amb artistes de la música que han publicat alguna cosa. Nena Daconte, amb una extensa trajectòria musical, va… Seguir leyendo lp | Tenía tanto que darte
Després de llegir Arrugues (Astiberri, 2007), he volgut endinsar-me més a l’univers de Paco Roca. Vaig acudir a Estudio 64, la meua llibreria d'il·lustració de capçalera, i la major part dels títols d’aquest autor estaven esgotats així que per atzar, per ressignació o potser per destí, aquest títol va caure a les meues mans: Las… Seguir leyendo lp | Las calles de arena
L'editorial Bromera m'envià la novel·la de Joanjo Garcia, guanyadora del XXV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per tal de ressenyar-la a la revista L'Illa. És una novel·la juvenil, amb una trama que enganxa i fàcil de llegir. El tema, però, és delicat. A continuació un fragment de la ressenya: Que Joanjo Garcia és una… Seguir leyendo Salut mental (jove) i ficció
El periodista Patrick Radden Keefe culmina quatre anys d'investigació amb aquest volum, que entrellaça el cas de la desaparició de Jean McConville a mans de l'IRA i la mateixa evolució de l'Exèrcit Republicà Irlandés, des dels anys més violents fins a l'Acord de Divendres Sant. No diguis res, amb molt bones crítiques, va ser dut… Seguir leyendo lp | No diguis res
Vaig devorar aquesta novel·la, certament. Però no ha sigut fins quatre dies més tard que he pogut acabar d'assaborir-la. Començaré pel final: no negaré la incredulitat amb què vaig quedar en girar l'última pàgina. No podia creure-ho. Una novel·la tan ben escrita, una història tan misteriosa i tan cuinada... Com acabava així?! Em vaig sentir… Seguir leyendo Una novel·la de digestió lenta
Lectures prescriptives de l'autobiografia d'Angela Davis.
Lectures prescriptives de la novel·la ATRAPA LA LLEBRE.
Segur que si vos mostren la fotografia dels Jocs Olímpics del 68, amb la salutació del Black Power, la coneixeu. Un pòdium. Tres homes, dos punys negres en alt. El que potser no sabreu és que d'aqueixos dos punys alçats, el més baix i encorvat ha escrit les seues memòries. John Carlos va quedar tercer… Seguir leyendo Els valors de l’esport i la lluita política
Una cançó en bucle durant hores. Una afició. Una creació. Una persona amb qui aniries a la fi del món. És tan intens el que podem arribar a sentir... Però les passions són massa corbes. Amunt i avall. A un costat i a l'altre. Fins que acabem grocs i amb nàusees! Nostàlgics de les pujades… Seguir leyendo Perdre el cap
Claudia Durastanti és filla de dos sords que tenen una relació convulsa entre ells i la resta del món. Han triat viure fugint de la condició de bon discapacitat, de bon pobre i bon immigrant. I així ho conta Durastanti. Perquè al capdavall, el "bon" és només un para-sol perquè la resta del món els… Seguir leyendo La identitat estrangera
laprestatgeria 