Sara, traductora a Dublin, rep la telefonada de la seua millor amiga de la infantesa a Bòsnia, Lejla. Açò la farà retornar al seu país d’origen i retrobar-se amb uns records encaixats a la dècada dels 90 a Bòsnia, en mig d’un conflicte polític del qual encara hui en dia hi ha conseqüències.
L’autora, Lana Bastasic, que ha rebut el Premi de Literatura de la Unió Europea amb aquesta novel·la, és de formació literària, la qual cosa es veu clarament reflectida al text, amb cites, referències a autors i els llibres com un element clau de la història de Sara i Lejla. A continuació hi ha un recull d’algunes de les lectures que podrien derivar d’Atrapa la llebre, novel·la que Edicions del Periscopi tradueix al català.
Alícia al país de les Meravelles
La mateixa autora explica que Atrapa la llebre és una reescriptura de l’obra de Lewis Carroll però situada als Balcans, fins i tot l’estructura dels capítols s’hi basa. A més a més, per a l’autora el país de la protagonista és, igual que el de les Meravelles, un país sense lògica, on es fa difícil tindre certesa de qui s’és. Recordem que a Alícia se li pregunta constantment qui és i d’on és, unes preguntes que Sara, la protagonista de Bastasic, també té presents.
Elena Ferrante i la seua sèrie
Tal com argumenta un article d’El Temps, la novel·la de Lana Bastasic té alguns tints que recorden la sèrie de novel·les d’Elena Ferrante, amb l’amistat entre dues xiques com element central. Sara i Lejla es coneixen a l’escola i, malgrat estar unides, presenten un antagonisme que marcarà la seua relació.
Al mateix article d’El Temps i també l’autora en una entrevista explica que es va basar en el personatge Humbert Humbert de Nabokov per construir la protagonista, Sara: «Necessitava algú enamorat de la seva veu narrativa, algú que fa servir massa metàfores, massa comparacions… Per això vaig agafar la idea de l’Humbert Humbert de Lolita«.
Aquest clàssic de Robert Louis Stevenson té un paper clau a la història de Sara. La primera vegada que hi apareix és a casa de Michael el dia que fan el primer clau ell i Sara. Però a mesura que avança la història i la protagonista s’endinsa en els seus records a Bòsnia, aquest clàssic agafarà un altre sentit.
Putopisi
Aquesta obra i el seu autor, Milos Crnjanski, apareixen també citats a la història, al joc que les protagonistes, Sara i Lejla, tenen. L’autor és dels més coneguts de la vanguàrdia sèrbia. És considerat el pare de la literatura sèrbia moderna i el títol d’aquest llibre podria traduïr-se com Diari de Viatge.
laprestatgeria 