El periodista Patrick Radden Keefe culmina quatre anys d’investigació amb aquest volum, que entrellaça el cas de la desaparició de Jean McConville a mans de l’IRA i la mateixa evolució de l’Exèrcit Republicà Irlandés, des dels anys més violents fins a l’Acord de Divendres Sant.
No diguis res, amb molt bones crítiques, va ser dut al català per Edicions del Periscopi el passat setembre. S’hi aborda un conflicte, el d’Irlanda del Nord, que ens pot semblar que queda lluny, però res més enllà de la realitat; encara rau en assumptes com el Brexit. A la secció de lectures prescriptives vos oferisc un recull de lectures i peces audiovisuals que poden derivar d’aquest llibre.
Canta Irlanda
Aquest llibre em va servir com a primera aproximació a la història irlandesa. Per tant, complementa No diguis res perquè tot i que s’expliquen molt bé els Troubles dels 70-80, és interessant veure com és un conflicte que té segles d’història i Javier Reverte, un periodista espanyol que va faltar fa poc, ho explica extraordinàriament bé a través d’un diari de viatges.
Derry Girls
Una sèrie que teniu a Netflix sobre unes adolescents catòliques a Derry, durant els anys 90. A través d’un humor intel·ligent i dels drames d’aquestes adolescents se’ns mostra el context polític i històric nord-irlandés. A més a més, a la pàgina 297 es parla de la visita de Bill Clinton a Derry el 1995, que compta amb una escena a la segona temporada de la sèrie.
The Crying Game (Joc de llàgrimes)
Una pel·lícula protagonitzada per Stephen Rea, aleshores parella de Dolours Price. «El personatge de Rea a la pel·lícula és un milicià de l’IRA, Fergus, que rep l’encàrrec de vigilar un presoner condemnat a morir, un soldat britànic interpretat per Forest Whitaker. (…) van establint una relació, fins al punt que, quan arriba el moment de prémer el gallet, Fergus es troba que és incapaç de fer-ho. L’escena evocava de manera inquietant la feina bruta que Dolours Price havia fet per als Unknowns dues dècades abans: plorant darrere el volant mentre conduïa el seu amic Joe Lynskey a la mort (…)», pàg. 286.
Discurs de Bono abans de Sunday Bloody Sunday al Rattle and Hum
«La tardor del 1987, [l’IRA] va fer esclatar una bomba de gran potència durant la commemoració del dia de l’armistici a la ciutat d’Enniskillen, i va matar deu civils i un soldat britànic i va fer més de seixanta persones (…)», es diu al llibre (pàgina 272). La banda U2 va donar un concert i abans de tocar Sunday Bloody Sunday, que fa referència al Divendres Sagnant un altre episodi violent del conflicte, Bono va donar un discurs condemnant l’atemptat i arribant a dir «f*ck the revolution».
North (Nord)
Amb l’Acord de Divendres Sant s’inicia la recerca dels desapareguts pel conflicte, entre ells Jean McConville, mare de deu fills. Al capítol 23 es parla d’algunes aparicions dels cadàvers dels desapareguts i l’autor fa referència a un poema del Nobel de Literatura Seamus Heaney: «En el moment àlgid dels Troubles, durant els anys setanta, Seamus Heaney es va obsessionar amb aquests ‘habitants dels pantans’ després de trobar un llibre, publicat el 1969, sobre els cossos preservats d’homes i dones a les torberes de Jutland (…). Heaney va escriure una sèrie de poemes sobre aquestes figures, entre els quals ‘La reina dels pantans’, en què adopta la veu d’una dona, enterrada fa molt de temps, que és desenterrada, ‘degollada / i despullada / per la fulla d’un tallagespa'» (pàg. 351). Aquesta, per cert, és una de les primeres obres de l’autor que s’ocupa dels problemes a Irlanda del Nord.
El delator (The Informer)
Segons explica No diguis res, l’IRA va segrestar i assassinar Jean McConville perquè entenia que era una tout, una xivata que passava informació a les autoritats britàniques. El capítol 22, Touts, comença així: «Es pot reclutar a qualsevol persona. A El delator, una novel·la irlandesa publicada el 1925, l’escriptor Liam O’Flaherty explica la història de Gypo Nolan, un confident de la policia. (…) El tout ocupa un lloc prominent en l’imaginari dels irlandesos, és un dimoni del folklore, un exemple de traïció» (pàg. 324).
Blanketmen
Amb el Projecte Belfast del Boston College, molts antics paramilitars de l’IRA comencen a parlar de les experiències que havien tingut en el passat. Al llibre s’explica que una vegada començaven a parlar, no podien parar. És el que li passa a Richard O’Rawe, que acaba publicant un llibre el 2005 sobre la vaga de fam que es va cobrar la vida de sis presos de l’IRA, entre ells Bobby Sands, que s’havia presentat a les eleccions (pàg. 374).
Voices form the Grave (Veus des de la tomba)
Un altre llibre que se’n deriva dels testimonis del Projecte Belfast és l’escrit per Ed Moloney el 2010, amb el testimoni de Brendan Hughes, de l’IRA, i del paramilitar lleialista del UVF David Ervine. El projecte, que havia sigut secret fins a la publicació d’aquest llibre, prometia els participants la confidencialitat fins al moment de les seues morts. Aquest llibre responia a una petició de Hughes abans de morir: «havia demanat a Mackers i a Ed Moloney que li prometessin que els seus records es publicarien en un llibre» (pàg. 377).
I, Dolours
Un documental amb la participació d’Ed Moloney, qui ajuda al mateix autor del llibre amb la investigació i que té un paper rellevant en l’anomenat Projecte Belfast. Dolours Price és la dona que ens mira desafiant des de la portada de No diguis res, membre de l’IRA molt reconeguda i pionera a la part armada de l’organització.
The Crown (4)
«L’agost del 1979, Lord Louis Mountbatten, un cosí de la reina Elisabet II d’Anglaterra que havia estat l’últim virrei de l’Índia, es trobava a bord de la seva barca de pesca a la badia de Donegal, prop de la costa del comtat de Sligo, quan va esclatar una bomba controlada per ràdio que va destrossar l’embarcació i va posar fi a la seua vida, i a la de dos membres de la seva família i d’un noi veí d’Enniskillen» (pàg. 233). Malgrat que The Crown no tracta amb profunditat el conflicte d’Irlanda del Nord, aquesta escena està representada a la quarta temporada, així com els problemes amb el menjar que tenia Lady Di i als quals Dolours Price va fer referència per a parlar de la seua anorèxia derivada de la vaga de fam a la presó: «(…) va publicar un article a The Irish Press sobre l’anorèxia, en què explicava que el més important era controlar la malaltia, i comentava que dones tan conegudes com Diana de Gal·les i Jane Fonda n’havien patit» (pàg. 253). Margaret Thatcher, per cert, era al govern quan la vaga de fam de Price.
laprestatgeria 